A finals de l’any 2005 i principis del 2006, el Centre d’Estudis Colombins, d’Òmnium Cultural de Barcelona, va col·laborar amb el laboratori d’identificació genètica de la universitat de Granada en la recollida de mostres d’ADN de 240 homes dels Països Catalans amb cognom “Colom”. La universitat romana denominada “Tor Vergata” va fer  una campanya de recollida d’ADN similar amb homes italians de cognom “Colombo”. Aquest estudi internacional intentava esbrinar l’origen geogràfic de Cristòfor Colom a través de la comparació del seu ADN amb el d’homes contemporanis catalans i italians. En aquells moments aquest estudi va quedar aturat, per motius desconeguts, i tot aquest banc de dades va quedar relegat als arxius dels ordinadors d’aquestes universitats. 

Cinc anys més tard, el doctor Francesc Calafell , professor de l’Institut de Biologia Evolutiva de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona i especialista en genètica poblacional, va considerar interessant repescar les dades de tots aquests ADN per intentar fer un estudi que pogués relligar els cognoms a través de l’estudi del cromosoma Y d’aquests homes Colom/Colom. 

Els resultats de les seves recerques van ser publicats el proppassat mes d’agost a “European Journal of Human Genetics”, una de les revistes més prestigioses a nivell mundial en genètica amb uns resultats força sorprenents. En primer lloc, els homes Colom dels Països Catalans es poden agrupar en diversos grups familiars, denominats “clústers”, que significa que tots els homes d’un grup determinat tenen un ancestre mascle comú. Així, podríem parlar del grup del Maestrat, de Dènia, Mallorquí, Garrotxa, etc.. Aquesta troballa implica dir que, si Cristòfor Colom tingués el mateix haplotip que el d’algun d’aquests grups, amb força probabilitat tindria el seu origen geogràfic en la zona en que predomina aquest clúster. 

En el cas dels italians Colombo hi ha hagut una sorpresa, ja que pràcticament tots els participants tenien un ADN de característiques diferents i amb una distribució percentual d’haplotips molt similar a l’espectre general de tota la població de la Itàlia del nord. Per tant, pràcticament no s’han pogut fer “clústers” i, per això, un cop conegut l’ADN del cromosoma Y de Cristòfor Colom, difícilment podria ser adscrit a una regió geogràfica concreta d’Itàlia. Aquesta sorpresa ha quedat força aclarida quan hom ha constatat el costum dels hospicis del nord d’Itàlia, sobretot el de Milà, de donar “Colombo” com a cognom als nens acollits en aquelles institucions des de temps molt reculats. Això explica, per exemple, que Colombo sigui el cognom més freqüent a la Llombardia.

L’estudi trenca, doncs, una idea anterior que  suposava que els Colom catalans eren descendents dels Colombo del nord d’Itàlia, que, per migracions successives van seguir estenent-se per la Ligúria, Provença, Llenguadoc, Catalunya, València i finalment Mallorca. 

Els Colom/Colombo han tingut molts orígens diferents i presenten també, lògicament, molts haplotips diferents. Entre aquests cal destacar, a tall d’exemple un grup valencià, denominat de Dènia, que té l’haplotip J1, que és molt poc freqüent a la península ibèrica i que és propi de l’orient mitjà. Si Colom fos d’aquest grup, semblaria que les teories que l’apropen a un entorn semític o jueu guanyarien partidaris. 

Però també hi ha un grup que presenta variants del haplotip R1b, que acull a dues terceres parts de les mostres preses, tan italianes com catalanes. Si Colom tingués l’ADN del seu cromosoma Y d’aquest grup, difícilment es podria dir res sobre el seu origen geogràfic. Aquest estudi no pretenia arribar a la conclusió final, sinó tan sols estudiar les característiques d’aquests grups d’homes Colom/Colombo. 

L’exposició feta pel Dr. Francesc Calafell va ser molt didàctica i clara, la qual cosa va fer comprensible un tema tan científic al nombrós auditori que omplia la sala. Després de la conferència hi va haver un animat col·loqui i el conferenciant va donar a conèixer el nou projecte d’estudi de 40 llinatges catalans (http://cognoms.upf.edu/qui-som/), que, estem segurs, també donarà uns resultats sorprenents. 

Gràcies al servei a Internet de l’hemeroteca de la Vanguardia, hom pot constatar que, divendres 17 de març de 1936, va ser publicada la següent nota : En memoria de un historiador peruano La Comisión de gobierno municipal, en su última reunión, acordó que para honrar el nombre del historiador peruano don Luis Ulloa, que unía a sus merecimientos científicos la circunstancia de ser un fervoroso amante de Cataluña, se dé el nombre de dicho señor a la calle B del plano del Ensanche, de Las Corts, que no está rotulada, comprendida entre las de Massaryk y Carretera de Sarria. 

El carrer en qüestió correspon a l’actual carrer de la Santa Maria. Veiem, doncs, que la figura era prou important en aquells moments a Barcelona com per a dedicar-li un carrer només dos mesos desprès de la seva mort a la nostra ciutat.

Seria de dret a llei demanar a l’Ajuntament de la ciutat el compliment d’aquell acord, i considerant que l’urbanisme evoluciona, que cerqués un carrer més proper al Museu Marítim de Barcelona, seu del fons bibliogràfic i documental del Centre d' Estudis Colombins, i també al monument a Cristòfor Colom. El CEC, entitat continuadora dels treballs  de Luis Ulloa, ha demanat a l’Ajuntament de la ciutat comtal que el carrer triat per a honorar al insigne historiador sigui l’actual carrer del Cid.

El Centre d’Estudis Colombins, com a única institució catalana que agrupa als investigadors dedicats a la recerca científica amb criteris acadèmics de la tesi de Colom català i, en conseqüència, continuadora fidel dels treballs del Doctor Ulloa, espera comptar aviat amb la nova denominació d'aquest carrer en honor de l’il·lustre professor Ulloa, amb una placa que n'expliqui els motius, on cada nou de febrer els estudiosos colombinistes, i els amants de l’història del país puguin retre homenatge a la seva gran figura i valuosa obra de recerca.

Miquel Manubens
President Centre d’Estudis Colombins