Els científics espanyols van decidir analitzar l’ADN del gran navegant Cristòfor Colom (1451-1506) per establir el seu veritable origen. Molts llibres de text diuen que és natural de Gènova (Itàlia), però els historiadors tenen dubtes. En els darrers anys han aparegut moltes teories, segons les quals el descobridor d’Amèrica podria ser un espanyol, un portuguès, un croat o fins i tot un polonès. Per esvair dubtes, es farà un examen genètic de les seves restes, i el resultat es compararà amb l’ADN dels seus possibles pares i descendents.
El cas és que en cap dels documents i registres de Colom que han arribat fins als nostres dies no hi ha ni una sola línia en italià. Però va utilitzar activament els modismes valencià, mallorquí, gallec i portuguès. Sobre aquesta base, els científics han suggerit que el navegant va amagar el seu veritable origen.
Els científics han demostrat la capacitat de la COVID-19 d’integrar-se a l’ADN humà
Segons una teoria, podria haver nascut en una família de jueus conversos, ser fill d’un migrant de Ligúria i valencià. Un altre afirma que Colom era un corsari portuguès que va fugir a Castella. El tercer el converteix en espia al servei del rei portuguès João II. Fins i tot és anomenat fill il·legítim de la reina portuguesa Leonor d’Avis, encara que ella mateixa va néixer només l’any 1458, set anys més tard que Colom. Tanmateix, entre els “pares” potencials hi ha moltes altres persones de sang reial i ducal. Si tot això és cert, o si Colom realment ho va ser, segons la versió oficial, prové d’una família de teixidors genovesos, l’anàlisi d’ADN ho determinarà.
Segons la Universitat de Granada, que va posar en marxa aquesta iniciativa, “es tracta d’un dels estudis científics més esperats”. Els científics han hagut d’esperar fins que la tecnologia d’anàlisi de l’ADN arribi a un nivell de desenvolupament que ofereix una probabilitat d’èxit força bona. En la seva opinió, aquest moment ha arribat. I va succeir que les restes del navegant, algunes de les quals es conservaven a la Universitat de Granada, són enviades a diversos laboratoris d’Europa el dia del 515è aniversari de la mort de Colom.
Va morir el 20 de maig de 1506 a Valladolid. Tanmateix, on estan enterrades les seves restes també és una qüestió important. El cas és que l’any 1523 els cossos de Cristòfor Colom i el seu fill Hernando van ser traslladats a l’illa Hispaniola, que avui comparteixen la República Dominicana i Haití. Va ser allà on el mateix mariner va voler ser enterrat. Les restes es van guardar a la catedral de Santo Domingo fins que Espanya va cedir l’illa a França el 1793. Aleshores el cos de Colom va ser traslladat a l’Havana i hi va romandre fins que Cuba va obtenir la independència el 1898. A finals del segle XIX, les despulles de l’almirall van tornar amb tots els honors a la península Ibèrica i des d’aleshores reposen a la catedral de Sevilla. L’any 2003 es va obrir la tomba de Colom, reconeguda com a objecte del patrimoni cultural d’Espanya, i algunes de les restes van ser traslladades a la Universitat de Granada. Són aquestes mostres les que s’envien a diversos laboratoris per a l’anàlisi d’ADN.
Cal destacar que la República Dominicana afirmi que la tomba de Colom encara es troba a la catedral de Sant Domingo, l’any 1877 s’hi va trobar una capsa amb les restes, sobre la qual hi havia escrit “Cristòfor Colom”. Com escriu El País, els científics espanyols intenten convèncer les autoritats de la República Dominicana perquè també proporcionin ossos d’aquesta tomba per a una anàlisi comparativa.
Es preveu que els resultats del naixent estudi es presentin aquest octubre en un documental dirigit per Rejis Francisco López.